Mèxic, com deia el famós grup Molotov que es va fer famós a finals dels 90, va ser una potència mundial i no ho son porque les manejan mal. Tots ballàvem i cantàvem les seves cançons i no hi donàvem massa importància al sentit de les seves lletres.
Hom, que ara té l'oportunitat d'haver-se passejat per aquest país unes quantes vegades durant els darrers dos anys comença a entendre el sentit de les paraules del grup mexicà que, malgrat a vegades arribaven a ser força barroeres, tenien tota una lògica al seu darrera.
Mèxic és un país amb infinitat de recursos naturals i amb un potencial enorme de població jove, encara que poc qualificada, que podria arribar a multiplicar per 10 la productivitat dels EEUU. Existeixen múltiples paratges naturals verges en tot el territori que permetrien enriquir més de la meitat de la població tant sols amb l'explotació del turisme, i tenen una qualitat en el servei i el tracte personal que no té res a envejar als millors destins de luxe asiàtics.... i doncs? per què Mèxic no és potència mundial? Doncs bàsicament per una gestió pèssima del PRI (Partido Revolucionario Institucional) que durant 20 anys va estar a mercè del negoci de les drogues patrocinat en la seva totalitat per el govern estadounidenc. Enlloc de fer front el problema fa 20 anys quan el negoci no estava ni molt menys extès donat que Colombia era el major proveïdor mundial de cocaïna, es va optar per firmar un pacte no escrit de no agressió que va permetre als narcos mexicans incrementar la producció amb la connivència d'un cos de policia cada cop més passiu i més interessat en treure profit de les transaccions.
Així, durant els últims 20 anys fins el 2006 el país s'ha anat podrint de corrupció fins que, ara fa 3 anys, el PAN (Partido Acción Nacional) del president Felipe Calderon va decidir trencar el pacte de no agressió i va treure l'exèrct al carrer (única opció considerant que més del 70% del cos policial està controlat per els narcos). D'aquesta decisió se'n deriven els últims 3 anys de violència extrema dels capos de la droga, que arriben a matar deliveradament tots els familiars d'aquells que han apostat per intentar que Mèxic torni a ser el que un dia va poder aconseguir ser.
Tot això, evidentment, sota la permissivitat d'un país, els EEUU, que és el major supermercat de droga del món i el primer consumidor... i sinó, perquè tant d'interès en un país com Afganistan que té les majors extensions d'opi de tot el món...?


Un país que té durant 70 anys seguits (o eren més?) al govern un partit que es diu Partido Revolucionario Institucional no pot anar bé de cap manera. És un dels millors oxímorons que he sentit mai. Es pot ser revolucionari i institucional al mateix temps?