El diari Ara publica els resultats d’un estudi sobre el passat laboral dels diputats del nou Parlament que avui es constitueix. Les dades més cridaneres són les següents: un 64% no té experiència laboral en els sector privat i una quarta part de tots els diputats catalans són funcionaris. Encara que hi ha diferències notables entre partits (ICV-EUiA i el PSC tenen percentatges del 90% i del 82% respectivament de diputats que no han treballat en empreses privades i, en el cas d’ICV-EUiA, la quantitat de funcionaris arriba al 50%) m’agradaria tractar les dades en conjunt i parlar de la classe política en general. I és que, no ens enganyem, aquests percentatges no tenen res a veure amb el perfil laboral del conjunt de la societat.
Si un 64% no ha treballat mai al sector privat i un 25% són funcionaris sabem (fent una resta simple) que un 39% de Ses Senyories s’ha dedicat a la política tota la vida o que la feina de diputat és la primera que té. Suposo (almenys ho vull creure) que aquest estudi no té en compte les feinetes que un fa quan és jove per pagar-se els estudis o, com a mínim, les farres, que es deu centrar només en feines “serioses” perquè sinó la cosa ja començaria a ser escandalosa. Tot i així, és normal que una persona arribi al Parlament sense haver treballat en una empresa o haver estat funcionari? És desitjable que la política sigui una carrera més? Que voleu que us digui, jo respondria que no a les dues preguntes.
Part dels prejudicis que hi ha en contra de la classe política es basen precisament en això, en la sensació que molts d’ells defensen més aviat un lloc de treball que unes idees concretes o un projecte de país. Que portin tota la vida dedicada a la política no ajuda a esvair aquesta sensació. I, en una política tan professionalitzada, quin paper juga la vàlua individual de cada jove polític en el seu ascens dins d’un partit? Els que arriben al Parlament són els més competents i preparats o aquells que saben situar-se bé i caure en gràcia als dirigents? A mi em sembla que la cosa està bastant clara, si algú vol fer carrera política des de jove haurà de guardar-se les seves opinions i fer bastant el llepa amb els seus superiors si vol progressar. Es pot objectar que a això també passa a l’empresa privada però la diferència és que, en aquest cas, ningú és tan hipòcrita com per no admetre que ho fa, simplement, per diners.
L’ordre normal de les coses seria que la gent comencés a treballar en empreses privades (o com a funcionaris en carreres molt concretes) i s’anés formant i demostrant la seva vàlua i que després, al cap de bastants anys, quan tingués experiència, es dediqués a la política. La trajectòria professional hauria de ser l’aval i el trampolí d’una persona per demostrar que té qualitats per ser un bon gestor. Però aquest país moltes vegades va al revés, i aquest n’és un exemple, aquí és gairebé més habitual veure el trànsit contrari: persones que s’aprofiten de la notorietat i els contactes que han aconseguit en el món polític per aconseguir grans col·locacions en empreses privades.
Santi
Entrades
0 Response for the "DE PROFESSIÓ, POLÍTIC"
Publica un comentari a l'entrada