Sol i Sense Sucre

Suposo que a hores d’ara ja us n'heu assabentat. Fa poques hores el TS ha emès una sentencia responent a tres recursos de tres pares. Denunciaven, fa quatre anys, que a les escoles catalanes hi havia una clara discriminació cap a la llengua castellana, ja que aquesta, a diferència de la catalana, no era llengua vehicular en l’ensenyament obligatori, i públic català. És a dir, fins als setze anys.

El fet que la llengua Catalana tingui un pes específic en l’ensenyament del nostre petit país, és normal, és de sentit comú. La nostra, és una llengua minoritària, que juga en desavantatge sobretot si la comparem amb llengües com la castellana. Per tant, el fet que és potenciï, que es faci un política d’immersió lingüística té sentit.

Però uns senyors que segurament porten la clenxa al costat, vesteixen cocodrils i homes que munten a cavall al pit, quan diuen que van “sport”, i que segurament cacen cérvols dopats a Doñana, senyors que segurament tenen una panxa grossa, plena de menús de 30 euros i de Riberas del Duero, senyors, que si un negre els agrega al “feisbuc”, en comptes d’acceptar-lo segurament trucarien a la NASA per dir-los que ja son aquí, que hi ha vida més enllà de la terra. Individus que quan senten parlar català, consideren que és enaltiment del terrorisme. Doncs a aquests personatges, els ha sortit de les seves santes pilotes emetre una sentència que ens torna 30 anys enrere en matèria lingüística.

Però el més fotut, és que demà, durant la sessió parlamentaria, molts caps visibles de les forces catalanes, es mostraran indignats per la sentencia del tribunal, hi haurà una mica de rebombori, ..però la sentencia prosperarà i un cop més els catalans hi haurem de posar el cul.

Aquest blog és d’opinió, i no passa censura. Els quatre que hi participem ho fem com ens surt de dintre. Permeteu-me doncs que jo ho faci amb parcialitat i en català (tot i que a alguns els provoqui alguna al·lèrgia).