Fa uns dies, després de l’anunci del Barça del nou patrocinador de la samarreta, va aparèixer a El Periódico un article de Johan Cruyff on criticava la decisió. Els mitjans de comunicació, amb La Vanguardia i Mundo Deportivo al capdavant, van mostrar de seguida la contradicció del mateix Cruyff que, l’any 2003, en un article a La Vanguardia , donava suport a la possibilitat de posar publicitat a la samarreta del primer equip. L’exentrenador del Barça es va excusar dient que era de necis no evolucionar intel·lectualment amb el temps i que l’any 2003 la venda de la samarreta representava un tant per cent del pressupost molt més gran que avui. Que cadascú jutgi els motius de la contradicció i les explicacions i en tregui les seves pròpies conclusions.
Durant la campanya electoral a la Generalitat de Catalunya el PSC va criticar el conductor del TN del cap de setmana de TV3, Joan Carles Peris, per haver emès un vídeo de l’any 2006 on deia que no es repetiria el tripartit just després d’un altre d’actual (24 d’octubre de 2010) on afirmava el mateix. El PSC va argumentar que el periodista estava “editorialitzant” i que això, durant una campanya electoral i en una televisió pública, era intolerable. Que cadascú jutgi també la contradicció de Montilla.
La diferència essencial entre ambdós casos és que que Cruyff va donar explicacions del seu canvi d’opinió i el PSC, en canvi, va retreure al periodista la seva actuació. Un va assumir els seus actes i els altres van atacar a qui mostrava les seves vergonyes. L’obligació del periodista és fer evidents les contradiccions i les promeses no acomplertes dels personatges públics (sobretot dels polítics) i demanar-los explicacions; la dels polítics és explicar-se i justificar-se. Els personatges públic també farien bé d’explicar canvis d’opinió sobtats. Ara bé, quan s’ha d’acudir als arxius? Jo crec que sempre que hi ha la sospita que algú va mentir o que canvia d’opinió segons li convé. El problema és que massa vegades s’hi recorre només quan es vol desacreditar a l’adversari ideològic i no per sistema i per rigor periodístic.
Per això, ens hem de felicitar per tenir a l’abast eines a internet per accedir nosaltres mateixos a les fonts i formar-nos nosaltres mateixos una opinió. Les hemeroteques de La Vanguardia i Mundo Deportivo són dues joies on es poden trobar més de cent anys de notícies i articles que ens permeten comparar que deia una persona sobre un tema anys enrere i què en diu avui en dia, això que hem comentat més amunt que els periodistes es dignen a fer. Però té un petit problema per ells (els periodistes): també ens permet veure la falta de coherència d’alguns opinadors estrella (tot i que, suposo que per aquest motiu, fan molt difícil accedir als articles d’opinió). Com a exemple us poso els enllaços a un parell d’articles de Xavi Bosch(el prestigiós presentador de l'Àgora) parlant del mateix tema que Cruyff en un dels mitjans que més ha criticat la seva falta de coherència i que la va treure a la llum. Jutgeu vosaltres mateixos.
http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/10/31/pagina-52/1362585/pdf.html?search=publicidad%20camiseta%20barça
Entrades
0 Response for the "ON DIGUÍ DIC, DIC DÍDAC"
Publica un comentari a l'entrada