Sol i Sense Sucre

La Marató de TV3 ja fa anys que funciona (concretament desde el 1992) i desde els seus inicis fins a l’actualitat ha anat recaptant de mitjana uns 7 milions d’euros per temporada (uns 1160 milions de les antigues pessetes) sumant així l’espectacular xifra de 126 milions d’euros aproximadament durant els darrers 18 anys. Aquests diners han servit per a la investigació de diferents malalties, desde les més minoritàries fins a d’altres més populars com el càncer o les malalties cardíaques, amb alguns resultats de força èxit que desitjo amb totes les meves forces que serveixin en un futur proper per curar o pal·liar aquestes i d’altres enfermetats.

Però la marató, amb aquests 126 milions, també ha servit per una altra acció no tant solidària com és la d’estalviar a la corporació catalana de radiotelevisió i, més concretament, a TV3 i a totes les empreses privades que col·laboren en l’acte a un estalvi important en la seva fiscalitat. Com? Doncs com totes les fundacions d’aquest món, però amb la senzilla diferència que aquesta col·laboració va poc més enllà que l’esforç d’unes poques setmanes a l’any. La fundació de la marató, participada per TV3, s’encarrega del simple tràmit d’obtenir les donacions per destinar-les als diferents agents. Gràcies a això, TV3 obté un benefici fiscal entre el 25% i el 35% de la seva declaració de societats, un import que excedeix en gran mesura els 126 milions donats per a la investigació.

Jo comparteixo la voluntat i l’interès de molts en l’acte solidari que representa la marató. Me n’alegro i aposto perquè any rere any aquesta gran acció solidària continuï endavant, però potser caldria que entre tots exigíssim a la corporació que, almenys una part d’aquest estalvi fiscal, es reverteixi de nou a la societat ja sigui a través de més fons per la investigació o per d’altres accions també solidàries.

De tant en tant cal que totes aquestes empreses _que són propietàries de fundacions que utilitzen ‘a la lleugera’ per declarar menys beneficis i estalviar-se pagar més impostos_ recordin que tot això ho tenen gràcies a l’esforç de molts petits col·laboradors solidaris que no obtenen (ni necessiten) res més que la satisfacció personal d’haver ajudat als altres... una complaença que les empreses mai es podran atribuir.