Suposo que, a aquestes hores, no hi deu haver ningú a Catalunya que no tingui notícia del tiroteig que hi ha hagut aquest matí a Olot, per això m’estalviaré qualsevol mena d’explicació del succés. El que volia reflexionar en aquestes línies és el tractament que es fa de casos com aquest en els mitjans de comunicació. Sempre que hi ha un fet luctuós semblant al que ha passat aquest matí a La Garrotxa em pregunto on és el límit entre el què es pot considerar informació periodística legítima i allò que és morbo o xafarderia.
Entre aquest migdia i aquesta tarda m’he assabentat del nom de l’assassí, dels noms de les víctimes, de l’estat civil de tots plegats, del nom del bar on esmorzaven dues de les víctimes, del carrer on està situada l’oficina bancària on hi ha hagut el segon tiroteig, del tipus de cotxe i color (blau) de l’assassí... De veritat, no crec que l’interès periodístic justifiqui l’abundància de detalls que es dóna en casos com aquest, amb una informació molt més asèptica i objectiva n’hi hauria prou per sadollar una curiositat sana i no morbosa.
I esclar, en un cas així tampoc hi podien faltar els inevitables comentaris dels veïns. Cada vegada que es va a buscar un d’aquests “testimonis” em vénen al cap els comentaris que fa la gent del meu poble quan hi ha algun fet digne de ser comentat; pura xafarderia. No se’n pot extreure cap informació rellevant, contrastada ni fiable; és la tafaneria ancestral beneïda per l’atenció periodística.
Per cert, els únics mitjans de comunicació que he vist, sentit i llegit són TV3, Rac1 i La Vanguardia ; mitjans seriosos.
Santi
Entrades
Si senyor! He seguit mes o menys els mateixos mitjans i deu n'hi dó com exprimeixen el morbo..
No fa massa hi va haver un pressumpte assassinat a Vilassar i en poques hores hi havia, en aquest cas en mitjans menys seriosos, tot tipus d'afirmacions i explicacions contradictòries del que havia passat..