Durant aquesta època de l’any és fàcil veure, a les portes dels supermercats i de grans empreses, caixes de cartró patrocinades per ONG’s o fundacions. L’objectiu d’aquestes caixes és que les bones i no tant bones persones hi dipositin menjar per ajudar aquells que no en tenen. La causa és molt noble i necessària.
Si fem una ullada a l’interior d’aquestes caixes el més habitual és trobar-hi pasta, llegums, oli i arròs. És el que aquestes organitzacions demanen. Quan les caixes són plenes, les organitzacions les buiden, i classifiquen els aliments per famílies, i després les fan arribar a menjadors socials, o directament a les persones necessitades.
Que quedi clar que des d’aquest moment animo a tothom a col·laborar-hi.
Però del que vull parlar en aquest escrit és de les “llenties que netegen consciències”. Hi ha persones, segur que tots en coneixeu alguna que són… no trobo l’adjectiu… Com ho podria dir sense ofendre a ningú..? Que tant se’ls enfoten el demés. Persones a qui, les persones pobres, els resulten incòmodes, si a més són immigrants, gairebé els hi produeixen fàstic, i que per aconseguir el que volen, trepitgen a qui faci falta. Vaja, que per no perdre un sol grau del seu nivell de vida, es vendrien a sa mare. Aquestes persones viuen entre nosaltres, i si hi tenim un contacte breu, o esporàdic poden ser fins i tot difícils d’identificar. Aquests individus saben que són com són. Saben que són egoistes i saben que durant l’any trepitgen a altres persones. Saben que són racistes, classistes i xenòfobes.
Per aquesta època de l’any, aquestes persones els toca fer balanç:
“A veure… he trepitjat a tres companys de feina, he fet 123 comentaris racistes, he untat al meu “jefe” amb 3 pots e mantega, he titllat de “ningú” a la gent que no ha obtingut èxits professionals, he canviat de vorera 17 vegades quan he vist una persona negre en sentit contrari, i m’he indignat 6 vegades, quan m’he assabentat que algunes famílies magrebines han rebut un ajut de l’administració pública, de l’administració pública! Dels meus impostos, dels meus amics i estimats diners!”
Doncs bé la persona dolenta posa tot això en un costat de la balança. Per compensar-ho, i després de seriosos dubtes entre els macarrons o les llenties, tria les llenties. 1 putu pot de llenties. Les fot a la caixa de cartró que hi ha a la porta del súper, i cap a casa.
En fi, si al final les llenties arriben a qui les necessita, ja està bé. Maquiavel, deia, que el fi justifica els mitjans, potser si.
Vessant Nord
Entrades
Sí, però es deia Maquiavelo i ja sabem en quin sentit utilitzem ara els derivats del seu nom.
Carme.