Transcripció del text " Carta publicada a la vanguardia el 06/12/2010":
"Uns pocs privilegiats podem gaudir de tenir una segona residència a la Cerdanya, escapant-nos així els caps de setmana de l´estrès, dels sorolls dels cotxes, motos, camions d´escombraries, rentadores dels veïns,etcètera. Arribem allí amb els nostres espectaculars 4x4, els quads, les motos de trial, etcètera. I després de passar un dia fent moltes activitats saludables, ens estirem a una hamaca a contemplar com n´és de bonica la Cerdanya. Ara bé, a mitja nit sentim cantar un gall. Malament. Què fem amb aquell soroll tan estrany ja per nosaltres? No ens queda altre remei que denunciar l´amo d'aquest animal que ens turba la son. Ai quin horror! Un pagès talla arbres del seu camp per fer llenya per escalfar-se a l'hivern... Què podem tornar a fer?
Doncs el denunciem per antiecologista. Entren dues mosques a casa i també li donem la culpa al pagès. En resum, ens hem inventat una nova activitat de caps de setmana que es diu denunsing i així anem posant denúncies a la gent que de tota la vida viu allí, ja no tan tranquil·lament com abans, i que són molt més respectuosos amb els nostres costums, que nosaltres amb els seus."
Tots sabem la resposta a la pregunta "Qui hi era abans?"
Doncs és clar que abans de les segones residències, dels quads, de les motos de trial, dels "pixa pins" i dels "esquena freds" hi eren els pagesos i la gent de camp.
Aquesta història em resulta propera, potser perquè conec algú que té un gall, i gallines i que quan em convida a esmorzar i prepara una truita "Que bona que és" en l'últim que pensaria és: "Quin horror de soroll que produeix aquesta bèstia a les sis tocades de la matinada mentre jo descanso dels amics de BCNeta, dels sorolls produïts per les sirenes dels mossos, de gent discutint a la porta de la meva porteria, etc..."
No és el primer cas, ni per desgràcia serà l'últim. De fet, recordo haver llegit quelcom similar sobre l'olor dels fems que el pagès aboca al camp per tal de fertilitzar-lo.
El meu amic "el de les truites" i jo, discutíem l'altre dia sobre aquest tema i en la intervenció d'una coneguda, ens va parlar sobre "l'acció de jactància". Aquesta figura legal tot i que en desús, té el seu encant. Aquesta acció basada en una llei de 1256 suposa obligar a qui es jacta d’algun dret a exercir-lo i en el cas que no ho faci, que calli per sempre. No tinc massa coneixements sobre matèria legal i he llegit que hi ha lleis més modernes com una que parla sobre "honorabilitat" que hi donen cabuda però de fet tota aquesta colla de persones que van xerrant sobre els fems del pagès, el gall del veí a tort i a dret, que emprenguin una acció legal o callin per sempre.
Dr. Parnassus
http:\\drparnassus.tumblr.com
Entrades
0 Response for the "VIURE A LA CERDANYA"
Publica un comentari a l'entrada