És normal que es doni un cert marge de temps de gràcia als nous governs o juntes directives però l’absència total de crítica a la decisió de la nova esponsorització en els mitjans de comunicació de masses es fa estrany. Alguns d'aquests mitjans i veus autoritzades de "l'entorn" culer haurien de repassar les hemeroteques i veure què van dir l'any 2003 quan el Barça volia tenir Beijing 2008 o Bet and Win com a patrocinadors, potser més d'un es posaria vermell (si és que tenen vergonya). A Qatar Foundation (1) ja es qüestionen les implicacions ètiques de la decisió però, encara que d’entrada sembli un negoci rodó, potser també es pot dubtar de la decisió en termes econòmics. A veure, els 30 milions per temporada són netament superiors als 23 que s’embutxaquen el Madrid o el Liverpool (per posar d’exemple els clubs més ben pagats fins al dia d’avui) però ¿l’operació del Barça es pot comparar amb les dels altres grans equips europeus? Jo crec que no. D’entrada, hi ha una clàusula d’aquest contracte que ja modifica les condicions respecte als altres equips: el Barça haurà de jugar cada any un partit amistós (d’aquests que molesten tant la planificació de la temporada) que, si comptem que el Barça s’emporta dos o tres milions d’Euros per amistós, rebaixa la quantitat a 27 o 28 milions. A part d’això, quan un club fa anys que ven la seva samarreta al millor postor el preu d’esponsoritzar-lo el marca el mercat: segons l’impacte mediàtic que té al món li paguen més o menys, i, avui en dia, només per aquest fet el Barça ja hauria de ser el millor pagat.
Però el cas del Barça és excepcional, havia mantingut la seva samarreta “verge” fins al dia d’avui i, com tots vosaltres deveu saber, la virginitat es perd només una vegada. I quant val la virginitat? No ho sé però és un actiu que el Barça tenia fins ara, una font d’ingressos potencials extres que ara ja no tindrà. El que ara és una excepcionalitat (la virginitat) en negociar un nou contracte de publicitat a la samarreta ja no es podrà fer servir; s’haurà exhaurit. El jove cavaller carregat de duros dels Emirats Àrabs ja haurà desflorat l’única donzella casta i pura que quedava al futbol europeu. L’excepcionalitat d’aquest fet es pot mesurar empíricament fent un tomb per les webs dels principals diaris esportius europeus i mundials; tots se’n fan ressò. Tota aquesta publicitat extra (en forma d’articles on, a més, s’explica a què es dediquen i qui són, perquè ningú ho sabia) que aportarà l’anunci d’avui a la Qatar Foundation
D'aquesta operació en sortirà també perjudicada la "marca Barça" d'una manera més àmplia. En els últims anys s'ha potenciat, a més de la vessant esportiva, la vessant singular del Barça en l'àmbit social fent omnipresent aquella frase de "Més que un club". Aquesta frase, que a Catalunya és més fàcil d'entendre pel paper que va jugar el club en èpoques de dictadura com a refugi d'uns sentiments que no es podien expressar d'una altra manera, és més difícil de fer comprendre a gent d'altres països. Amb singularitats com aquesta (no portar publicitat a la samarreta o que el club sigui propietat dels socis i no d'accionistes) es poden aconseguir simpaties més enllà del territori natural del club, s'aconsegueix diferenciar la marca de la resta i aconseguir que més "consumidors" l'apreciïn per sobre de les altres. I això també, amics, com tot a la vida, es tradueix en diners.
Entrades
0 Response for the "QATAR FOUNDATION (2)"
Publica un comentari a l'entrada