Ha anat Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre de l’Interior del govern espanyol, a la Universitat de Salamanca a fer una conferència i ha dit que si no existís internet no existiria el terrorisme internacional. Suposo que es deu esperar d’un conferenciant il·lustre en una universitat de prestigi que aporti idees profundes i rellevants que redundin en la il·lustració i el prestigi d’ambdós, per això mai s’escatimen les frases grandiloqüents i les sentències brillants. Cal analitzar després si aquestes grans aportacions al coneixement de la humanitat són encertades o no.
Quan Rubalcaba parla del “terrorisme internacional” devem haver d’entendre que parla del terrorisme islamista però ¿és realment tan internacional? En la mesura que actua en països diferents sí però, si tenim en compte que està format per cèl·lules independents que actuen contra objectius locals segons les seves possibilitats d’acció, que es relacionen entre elles d’una manera limitada i que segueixen una doctrina comuna difusa; la cosa ja és més dubtosa. I si acceptem que ho és, tot i les limitacions de la seva globalització, també haurem d’acceptar que altres tipus de terrorisme també han estat “internacionals” molt abans que existís internet. Els terrorismes anarquistes, comunistes, d’alliberament nacional o d’extrema dreta més tradicionals també mantenien aliances i col·laboracions molt més enllà de les fronteres d’un estat i, en més o menys mesura, també compartien una ideologia comuna per justificar les seves accions.
Internet ens ha donat noves oportunitats a tots, també als delinqüents, però no s’ha inventat cap delicte nou; poden haver canviat les maneres de vulnerar la llei però els delictes, en essència, són els mateixos. El terrorisme (internacional i local), la pirateria, la pedofília, l’estafa... existien molt abans que internet, només han canviat la seva forma. En contrapartida, però, la policia ha trobat també noves maneres d’atrapar delinqüents gràcies a internet.
El recurs de les noves tecnologies del moment per explicar els comportaments (delictius o no) de la societat és tan suat i trist que ens hi hauríem de començar a revelar. Abans que internet van haver de suportar l’estigmatització dels sociòlegs de pacotilla mitjans com la televisió (que encara la suporta), la ràdio o el cinema. Més abans encara, quan es va inventar la impremta, al s XVI, es veien (de fet s’hi van veure molt temps) els llibres d’una manera molt semblant a la que ara es veu internet: facilitaven la difusió del coneixement a escala mundial però podien ser molt perillosos si s’utilitzaven per propagar depèn de quines idees. Solució? Cremar-los. Avui en dia, hem après a mirar els llibres com allò que són, un suport.
Que els terroristes utilitzen internet? Sí, però també utilitzen el telèfon (fins i tot per detonar explosius) i si Rubalcaba hagués dit: “sense el telèfon no existiria el terrorisme internacional” tots l’hauríem pres per estúpid.
Santi
Entrades
0 Response for the "I si creméssim llibres?"
Publica un comentari a l'entrada