Els polítics sempre s’han caracteritzat per la seva inacabable capacitat per l’art de l’escapisme, i és que no hi ha res millor que tapar les vergonyes pròpies amb les desgràcies dels altres.
No fa ni dos dies que n’hem vist un clar exemple en el parlament espanyol arran del fitxatge mediàtic del nou candidat Pilotes d’Or, José Maria Aznar, com a membre del consell i assessor d’Endesa _recordo, per uns minsos 200.000€ anuals_. Fruit d’aquesta noticia, el Bloc Nacionalista Gallec va sondejar la possibilitat de presentar una proposta de llei que impedís als anteriors presidents del govern rebre la pensió vitalícia de 80.000€ que paguem entre tots els ciutadans, en el cas que aquests percebin ingressos provinents d’altres vies com les del capital privat. A aquesta proposta se li van adherir membres de diferents partits polítics amb la voluntat que es pogués debatre. Què ha passat doncs? Perquè no s’ha acabat presentant? On han anat a parar tots els que hi estaven d’acord? Doncs possiblement els que defensaven aquesta proposta estan a dia d’avui ocupats i suant la gota grossa per justificar la necessitat de traductors i auriculars al Senat per a que es pugui debatre a partir d’ara en les 4 llengües oficials de l’estat. Els dos principals partits espanyols, els mateixos que tenen en les seves files presidents ja retirats, se n’han encarregat (a través de Rajoys, Guerras, Bonos...) d’esbombar al respecte qüestions estúpides com el cost anual que aquesta acció suposa (350.000€), la complexitat en la comunicació quan tothom entén el castellà, etc.
Jo dic que cadascú es posicioni en l’opinió que més li plagui respecte a aquest i tots els temes. La meva, en aquest cas, és que un representant ciutadà (independentment de si és en el Congrés o en el Senat) d’un estat que contempla en la seva constitució 4 llengües oficials hauria d’entendre i poder parlar mínimament totes 4. Però no vull estendre’m amb això i que em passi com a la resta de l’opinió pública i m’oblidi ara del quid del tema! Si ara fa dos dies es discutia sobre la possibilitat de limitar els ingressos públics d’antics presidents, no perdem al fil i mantenim el debat! I com aquest, molts d’altres que s’han anat callant amb contra cròniques d’escapisme.
Parlem doncs del cost de la casa reial, o els fraus de molts polítics, els parlamentaris europeus, l’economia armamentística espanyola, etc. i assegurem-nos que els mitjans de comunicació mantinguin aquests temes oberts al debat! O és que acceptarem tota la puta vida que se’ns en fotin a la cara tractant-nos com un ramat de tòtils que no veiem més enllà que el nostre nas? Collons! Almenys no els hi posem tant fàcil! Recordem que a tots aquests els paguem nosaltres... o acceptaríem que els nostres subordinats ens prenguessin el pèl dia rere dia?
Entrades
0 Response for the "L'ESCAPISME"
Publica un comentari a l'entrada