Sol i Sense Sucre

Per tots és sabut i es fa palès dia rere dia en els mitjans que la crisi ha colpejat fortament la despesa que les empreses destinen a publicitar-se. Si al principi de l’època d’estrenyiment econòmic vàrem poder identificar anuncis que començaven a ser clarament pobres de contingut i escassos de creativitat (en especial alguns de productes de neteja i alimentació), a mesura que ens hem anat acostant a aquests últims temps la tònica imperant ha estat la repetició continuada d’antics o nous espots cada cop més horrorosos. I és que he patit una crisi anti-aging al tornar a veure coses com el ‘primo’ de Zumosol... o “canturrejar” fins la sacietat la puta cançoneta de somat (si, si, ara no sabeu de què parlo, però si us la posen segur que la recordeu amb odi... a més a més de lo lleig que és que una taula de fusta surti d’un rentavaixelles...). Tant sols hagués agraït una reedició del iogurt de fibres on la mossa en qüestió et parlava tota assentada ella a la tassa del vàter amb les calcetes de cotó a mitja cama...

Bé, tot i que la major part de la publicitat foti cagar últimament (almenys a mi...), encara hi ha perles dignes de ser admirades. Ja sigui per el punt d’originalitat, per l’impacte que produeixen, perquè mosseguen allà on generen controvèrsia o perquè desperten sentiments que emocionen, seguidament us recullo alguns exemples que van en aquesta línea:

1) El mític Mr. Proper, que molts segurament mai entendrem que s’hagi canviat el DNI per Don Limpio allunyant-se del títol anglès va ser origen d’una original campanya visual per mostrar les seves capacitats... en la meva opinió: chapó!


2) Les marques de preservatius estan avesades a realitzar accions atrevides per la pròpia naturalesa del producte que comercialitzen. Però sempre es pot caure en el tòpic de la tia amb roba lleugera i el tio que la persegueix amb una bola de papers al paquet (siguem clars, això no s’omple en condicions normals...). En aquest cas van un pas més enllà en el concepte però mantenint una imatge molt menys directe. El resultat és senzillament genial.


3) Finalment i sense ser tant impactant un anunci que, dia rere dia, em produeix l’efecte invers a l’habitual: cada cop que el veig m’agrada més que l’anterior. Juga amb un sol pla-seqüència que acaba al mateix lloc on s’ha iniciat, amb un concepte de ‘anar endavant’ i de ‘feina ben feta’ del pujolisme dels 80s i amb un diàleg clavat que passa desde allò més evident a allò més ínfim i sentimental que ens toca la fibra. No li donarem un 10 perquè el director general de la casa propietària és una de les persones més fatxes que us podeu imaginar (merci company per fer-m’ho veure...), però això ja ho tractarem un altre dia.

http://www.youtube.com/embed/NdypDmny50o