Sol i Sense Sucre

Escolto la ràdio aquest matí (RAC1) i em sorprèn una notícia singular: el dia de Nadal és el dia de l’any on es produeixen més infarts.

Els motius pels quals es dóna aquesta singularitat no s’identifiquen clarament (ja sigui perquè no hi ha pasta per investigar-ho o perquè la intenció de la notícia és tant sols crear buzz com el que jo estic fent ara mateix). Es puntualitza -sense fonament- que pot ser pels excessos... i jo em pregunto: quins? La lògica ens encamina a pensar amb els excessos del menjar i el beure, però... i per què no els d’una nit ‘màgica’ de sexe desenfrenat que foti rebentar alguna vena? Això no ho sabrem... També es comenta la possibilitat que siguin deguts a la melancolia d’un dia en el que a molts els envaeix el record dels que ja no hi són... Home!, podria estar d’acord amb que augmentés la taxa de suïcidis, però infarts per tristesa...?

Sigui com sigui les dades són les que són i, per tant, demà tenim una possibilitat més elevada de morir-nos d’una aturada cardíaca que qualsevol altre dia de l’any.

Per si sóc un dels desafortunats i això se m’acaba, us desitjo a tots unes bones festes i una bona entrada d’any... i uns bons aniversaris, casaments, naixements, pujades de sou, compra de pis, canvi de parella i tot el que em perdi fins que us toqui l’hora a vosaltres.

I ja per demanar... si m’hi haig de quedar, que sigui per excés... i ja m’enteneu putes!!!

BON NADAL!!!