Sol i Sense Sucre

En aquestes dates hi ha tot un seguit de fets que són tradició. Al marge de les celebracions en si, hi ha algunes efemèrides que es repeteixen any rere any. Les imatges de l’administració de loteria que ha repartit la grossa, El nom, pes i estatura del primer nadó de l’any, programacions infumables als principals canals de televisió, els salts d’esquí a Garmish-Panterkirchen, discursos de polítics i monarques (que encara hi hagi reis, reines, prínceps i princeses, té collons, però d’això ja en parlarem un altre dia), i per descomptat els primers dies de l’any sempre trobem, als titulars dels diaris, les pujades dels serveis bàsics i dels subministraments.

Centrem-nos en això últim. IPC estimat pel 2010, al voltant d’un 2%. Pujada del preu del transport públic d’enguany, entre un 3 i un 4%. La factura de la llum un 10%, atenció senyors, un 10%! Això és un augment cinc vegades superior al dels sous, dels quatre afortunats que tenim feina. En els temps que corren, és inevitable que es posin en marxa algunes mesures impopulars per mirar de reactivar l’economia, però estic segur que es pot ser una mica menys descarat. Per acabar d’adornar el pastis, el senyor Sebastián, ministre d’indústria del govern espanyol, va dir que aquesta pujada equivalia al preu d’un cafè. Crec que seria motiu d’estudi, veure què cony li passa a “l’administració Zapatero” amb el cafè. ZP, ja va demostrar que viu en un altre planeta, quan ara fa un parell d’anys, un ciutadà li va preguntar pel preu d’un cafè, en un show televisiu. Ell va contestar que vuitanta cèntims.

El que sembla una tonteria, no saber el preu d’un cafè, pot ser greu. Que qui et governa desconegui la realitat, fa que les mesures que prengui puguin ser irreals. Per sort o per desgracia, la meva feina, fa que sigui testimoni de la realitat econòmica de moltes famílies. Per la meva taula hi passen persones que no saben ben bé on invertir els 200.000 euros que tenen estalviats i d’altres que volen saber què passa si el rebut de la hipoteca els ve el dia 1 i ells no cobren fins el dia tres. Per desgracia, d’aquests últims en conec més, i una de les mesures que han pres, és estalviar-se el cafè de l’esmorzar. Però el que no es poden estalviar és encendre el llum quan entrin a casa seva.