Portem mesos aguantant un debat estúpid sobre qui es mereix la Pilota d’Or i, ara que ja s’ha atorgat, allarguem la tonteria discutint si l’havia de guanyar Messi o no. A mi, la veritat, em fa molta gràcia que els que més en discuteixen solen ser gent que ha vist els partits del Barça, algun del Madrid, pocs de la Champions i quatre o cinc del Mundial. Com es pot valorar quin és el millor jugador del món si la majoria no els has vist jugar mai? A més, què es valora a la Pilota d’Or? El millor jugador del món. I qui és el millor jugador del món? Doncs dependrà de què t’agradi veure en un camp de futbol. És com discutir si és millor el millor Jabugo o el millor foie, la conclusió dependrà de si t’agrada més el pernil o el fetge d’un ànec o duna oca. Fins i tot entre els fanàtics del foie o del pernil hi haurà discrepàncies a l’hora d’escollir el millor. Totes aquestes bestieses culinàries que estic escrivint només són una manera de dir que és impossible comparar porters, defenses, mitjos i davanters; fins i tot entre ells.
Hi ha qui ha posat com a mèrit inqüestionable els gols de Messi per donar-li la Pilota d’Or però per això ja hi ha la Bota d’Or, i molt poques vegades van a parar al mateix jugador. Es pot ser molt bo i no marcar gols i marcar-ne molts i ser bastant dolent (Ei! Que Messi és molt bo, eh? Només dic que no és un mèrit inapel·lable). D’altres opinen que Xavi s’ho mereix perquè “fa moure els equips on juga”; hem vist equips amb Xavi d’organitzador que fotien pena (i que consti, sóc el primer fan de Xavi). Al Milan de Sacchi qui movia l’equip era Frank Rijkaard (també en sóc fan) i els premis els guanyava Van Basten. Els tercers pensen que el gol d’Iniesta a la final del Mundial val el premi; si fos així li haurien d’haver donat el premi de millor jugador del torneig que van donar a Forlán. A més, si ho voleu, a la final del Mundial del ’90 va marcar Andreas Brehme i no la va guanyar. D’arguments a favor i en contra de donar-la a un o l’altre n’hi ha per donar i per vendre.
A Messi li quedarà l’orgull d’haver atrapat mites del futbol com Karl-Heinz Rumenigge, Franz Beckenbauer, Ronaldo (el de veritat, el “gordo”), Di Stéfano o Kevin Keegan. I, a més, té la possibilitat (gens remota) de posar-se a l’altura i superar estrelles com Johan Cruyff, Michel Platini o Marco Van Basten. Però Xavi i Iniesta tampoc s’haurien de preocupar perquè encara són a temps de guayar-ne alguna i, si no ho fan, tampoc passarà res, seran dos més a la llista de grans jugadors que s’han quedat a les portes, com ara Ruud Krol, Alain Giresse, Rob Resenbrink, Paolo Maldini, Franco Baresi, Jürgen Klinsmann, Anderson Da Souza, Bernd Schuster, Gary Lineker, Kenny Dalglish, Raúl (sí, Raúl), Dennis Bergkamp, Alan Shearer, Jean Tigana, Frank Rijkaard...
Doncs va, ara que ja hem parlat prou d’un premi que s’assembla més als Òscars que a l’esport tornem al futbol. Deixem que aquests diaris esportius i programes de televisió i de ràdio que s’assemblen més al Cuore o al Sálvame que a mitjans esportius en parlin uns quants dies més i tornem a la pilota. A la de veritat, a la de cuir (o del material que les facin avui en dia).
Santi
Entrades
0 Response for the "QUE VINGUI EL BETIS"
Publica un comentari a l'entrada