Sol i Sense Sucre

Fins i tot les princeses més delicades del Món ho fan. Hi ha estudis científics (d’aquests que es fan a universitats de renom com Princeton o Stanford) que ho certifiquen, l’home fa pets.

El Pet, o flat, del llatí “flatus” significa buf, el seu verb seria bufar. Està format per un compost de gasos altament variables. Allò que regalem de forma gratuïta 15 cops al dia de promig, conté entre altres elements, diòxid de carboni, metà i hidrogen. El seu aroma l’aconseguim gràcies a petites partícules de sofre i de sulfur d’hidrogen, que provenen, en el nostre cas, de la rica dieta mediterrània.

Doncs bé, després d’aquesta petita introducció, permeteu-me que us parli del meu veí. És un home d’edat mitjana (sempre m’ha fet gràcia això de l’edat mitjana), deu tenir uns 40 anys, pel seu aspecte diria que te totes les facultats mentals intactes, però crec que és imbècil. Visc en una petita comunitat de sis veïns, en general ben avinguts, si més no, ben educats. No tenim porter, ni ascensor, ni porter electrònic (en castellà telefonillo, independència ja!), ni pàrquing, en fi una delícia de comunitat, no hi ha baralles. Doncs resulta que a aquest senyor veí, no li surt dels sants collons saludar quan te’l creues per l’escala, que com us podeu imaginar, no té unes dimensions desmesurades, es més, gairebé és inevitable haver d’arronsar una mica el cos quan et creues amb una altre persona. El mamífer del qual us parlo, no només és imbècil a l’escala, a vegades tinc la fortuna de trobar-me’l al súper o al forn de pa, com fa una estona. Jo era fent cua a la secció d’embotits, bé, no feia cua, esperava que m’atenguessin (la dependenta era d’esquena, preparant, amb la màquina d’embassar al buit, un suculent blister de mortadel·la amb olives). De cop i volta (hi ha gent que diu “de repent”, independència ja!) ha arribat el famós veí, i ha agafat un número d’aquells de paper de color rosa. La dependenta, la Pili, s’ha girat i per inèrcia ha premut el boto que fa avançar el número del comptador electrònic, el 62. Jo no havia agafat número, quan he arribat no tenia ningú al davant, però ell si, el puta, a sobre de no dir ni hola, se m’ha colat.

Llavors, m’ha vingut al cap parlar de pets. He pensat que jo amb aquest salvatge m’hi creuo entre tres i quatre cops per setmana, i que com a home, faig uns 105 pets durant el mateix període, n’hi podria guardar tres o quatre per a ell, un per cada cop que som a menys d’un metre l’un de l’altre. Tinc 30 anys, i també estic en plenes facultats i suposo que si soc capaç d’administrar, amb més o menys fortuna, el que em surt de dalt, també puc administrar el que em surt de baix.

Per acabar, només em queda desitjar a l’animalot de qui us he parlat, que mal pet li rebenti la pell del cul.